Malaltia d'Alzheimer

Què és una demència? 

Malaltia en la que la persona va a reduir les seues capacitats cognitives i va a perdre part de la seua autonomia. 

Es va a fer dependent del seu entorn. Primer en les activitats instrumentals, i després en les activitats més bàsiques.

Hi ha múltiples causes de demència i Quina és la més comuna? La malaltia d’ Alzheimer.

Va ser descrita per primer vegada en 1901 per Alois Alzheimer que va descriure el cas d’una pacient de 51 anys que tenia deteriorament progressiu de la seua memòria, trastorns del llenguatge, al•lucinacions, etc.

Important ressaltar que, encara que la majoria considere que sols passa a la gent major, cada vegada més hi ha gent més jove afectada per aquesta malaltia (demència senil i presenil).

Esta malaltia es deu diagnosticar post-mortem: ovillos neurofibrilars (dins les neurones acumulació de material) i plaques amiloides (fora de les neurones). 

Les neurones comencen a morir progressivament i van augmentat les plaques i els ovillos. 

Les lesions aniran augmentant seguint un recorregut prou característic: primer a l’hipocamp (estructura molt implicada en la memòria) i en la mesura que vaja avançant la malaltia afectarà a una altres regions del cervell (lobul frontal implicat en les activitats de pensar i funcions executives, llenguatge) i després a la motricitat. No es sap pq es moren, però no es a l’atzar, sinó que segueix un cert curs.

Per saber el diagnòstic; s’ha de fer un anàlisi el neuròleg.

Anem a parlar sobre el procés que segueix la malaltia: a les etapes inicial, es pot cursar com una pèrdua lleu de memòria.

Un punt important es saber per a que serveix la memòria; des de recordar que hem dinat, fins aprendre a conduir, retindré un numero de telèfon o saber quina es la capital d’espanya. Tot açò son memòries diferents i s’afecten de distinta forma.

1. La memòria procedimental: més tard
2. Memòria semàntica: més tard
3. Memòria episòdica; la primera que es vorà afectada

Amb l’edat es normal que aumenten els fallos de memòria, son normal, per exemple els bloquejos a l’hora de voler dir un nom concret (sensacio de punta de la llengua). La gent es fa més lenta; necessita més temps per processar informar i te més dificultat per fer dos tasques al mateix temps. Però aixo es normal i passa a totes les edats. 

No obstant, si vegem que vam augmentar estes pèrdues de memòria, que es patologic, i no es una cossa normal (on estan les claus) açò durà possiblement a un trastorn de la memòria. Ens hem d’estranyar si vegem que ens costa fer tasques simples; planificar i fer cosses cotidianes (cridar per telefon, fer el dinar)

També es poden vore fallos en el llenguatge, quan s’oblida de paraules simples i quan hi ha desorientació en espai i temps.

També en problemes de pensament abstractes (matemàtiques, càlculs senzills) i també si hi ha canvis de comportament (del bon humor a la tristor), es molt característica l’estat d’anim depressiu.

Alguns pacients son completament indiferents cap a la malaltia, en canvi altres senten una gran frustració, molt preocupats i angoixats.

Al final d’esta primera etapa, la majoria de persones senten que tenen una greu pèrdua de memòria, i sol durar de 2 a 4 anys.

En l’etapa següent, el primer que apareix es la incapacitat de treballar; o de ser totalment independent (necessita supervisió) ja que apareix el sindrome afasic- agnosic- apraxic.

Les rutines es poden conservar, però casi sempre superficials. 

Si es fan més concretes, hi ha fallos en la busqueda de paraules No accedeix al lexic semàntic. I poden tenir problemes inclòs en dir l’hora.

També tenen problemes en la memòria retrograda, i apareix la confabulació. Poden aparèixer símptomes psicòtics.

Sol durar de 3 a 5 anys.

En les etapes més avançades hi ha trastorns de psicomotricitat: no poden caminar, dependència total.

Factors de risc:

- Edat: es duplica cada 5 anys

- Gènere: més comú en dones

- Familiars (2%) però encara no esta totalment definit

- Genètica

- Educació: millor educació, menys possibilitats

- Comorbiditat: altres malalties (cardiopaties, traumatismes craneo- encefàliques, hipertensió,  etc)

- Estrés, tabaquisme

Adaptacions a casa

Seguretat

- llevar alfombres i mobles que estorven en pas de les persones, primer per a caminar i després per la cadira de rodes

- llum nocturnes per si vol anar al bany

- bandes antiderrapants en les escaleres

- no posar al seu abast ganivets o tisores.

- Posar polseres o targetes amb identificació: nom, telèfon i malaltia.

Higiene del son

- Llum nocturna; tènue i a una altura adequada, q no faja ombres (evitar al•lucinacions)

- Tancar les cortines de nit i obrir-les de dia

- No donar cafeïna (a partir almenys de les 7 de la nit)

Estimulació cognitiva

- Ajudar a mantenir les funcions bàsiques; fomentar-les

- Socialització

- Música

- Ludoterapia (premiar-lo)

- Donar instruccions curtes (no es queden més informació)

- Importancia del contacte fisic

- Complementar les activitats que ells no poden realitzar

Alimentació

- Debem acompanyar-lo per a que no es taque.

- Gastar utensilis adequats a ells.

- Cuinar aliments que puguen menjar-se amb les mans

- Reduir el numero de coberts

- Cuidar la temperatura del menjar

- Donar menjar sa si demanen més menjar

- Aliments tallats, picats a mesura que augmenta la malaltia

Higiene

- Col•locar passamans i piso antiderrapante

- Col•locar una cadira o seient dins la dutxa

- Revisar la temperatura de l’aigua

- Ajudar a entrar i eixir

- Apropar-li en que ha de gastar

- No deixar sol

Incontinència

- Posar horaris, sobretot després de menjar (mitja hora després de menjar)

- Posar horaris per a orinar

- Identificar quan ell/a té ganes d’anar al bany