El triangle

Objectius específics:

• Presentació dels participants
• Activador

Material: no es necessita material però s’ha de fer en un espai ampli.

Durada: 15 minuts

Descripció:

Ens posem tots en cercle amb els ulls tancats. Cadascú pensarà el nom de dues persones del grup. Quan obrim els ulls hem d’anar situant-nos entre la gent, sense dir res, intentant formar un triangle on cada vèrtex és una persona amb la que hem pensat. Quan tinguem el triangle parem.

Un cop hagin parat tots els participants de moure’s, anirem ajuntant-nos poc a poc per intentar tocar amb els braços a les persones amb les que hem pensat, fins formar el triangle.

Música relaxant

Sommia sempre

Alzheimer curt

Treball en equip

Qüestionari d'asertivitat

QÜESTIONARI D’ASERTIVITAT
A	B
Posa una creu ací si l’ítem t’afecta	Puntúa d’1 a 5 segons el grau d’incomodesa produïda	Quan ens comportem de forma asertiva?
		Quan he de demanar ajuda a algú
		Quan he de mantenir una opinió distinta a la del meu interlocutor
		Quan he de rebre i expressar sentiments negatius
		Quan he de rebre i expressar sentiments positius
		Quan he d’afrontar-me amb algú que no vol col·laborar
		Quan he de parlar i hi ha molta gent davant meu
		Quan he de respondre a una crítica que no mereisc
		Quan he de negociar per obtenir alguna cosa que desitge
		Quan he d’encarregar-me d’alguna coa
		Quan he de demanar la col·laboració de la resta
		Quan he de proposar una idea
		Quan em faig càrrec d’alguna cosa
		Quan he de preguntar
		Quan he d’afrontar-me amb alguna cosa o algú que intenta fer-me sentir culpable
		Quan he de demanar un servei als demés
		Quan he de demanar una cita
		Quan he de demanar un favor
		Altres
A	B	Qui son les persones amb les que no et comportes de forma asertiva?
		Pares
		Companys de classe, feina
		Estranys
		Antics amics
		Marit/muller, home/dona
		El propietari de la teua empresa
		Parents
		Fills
		Coneguts
		Treballador de les tendes, dependents, perruquers
		Un grup en el que hi haja més de 2 o 3 persones
		altres
A	B	Que desitges aconseguir d’allò en el que has fracassat amb la conducta no asertiva?
		Rebre l’aprovació de la resta per aquelles coses que he fet bé
		Obtenir ajuda en determinades feines
		Més atenció i temps compartit amb la meua parella
		Ser escotat i comprés
		Fer més satisfactòries les situacions avorrides o frustrants
		No tenir que estar sempre encantador
		Confiança per intervenir quan alguna cosa m’interessa
		Sentir-me més còmode amb els estranys, els dependents de les tendes, el mecànic, etc.
		Confiança per contactar amb les persones que em resulten interessants
		Buscar una altra feina, demanar entrevistes, augments de salari, etc.
		Sentir-me còmode amb la gent que supervisa el meu treball o treballa sota les meues ordres
		No sentir-me per molt temps trist i amargat
		Vèncer un sentiment de desesperança i la sensació de que en realitat no va a canviar res
		Iniciar experiències sexuals satisfactòries
		Fer alguna cosa totalment nova i distinta
		Disposar de temps per mi
		Fer aquelles coses que em diverteixen o em relaxen
		altres

Correcció:

S’aconsella que et concentres en aquells ítems en primer lloc que hagis avaluat entre 2 i 3. aquests es corresponen a aquelles situacions en les que et trobes més còmode i et resulten més fàcils de modificar.

Cossos expressius

Objectius específics:

Il•lustrar la comunicació no verbal.

Material:

Targetes on s’escriuen noms d’animals (mascle i femella), per exemple: lleó en una targeta i lleona a l’altra (tantes targetes com participants)

Temps:

45 minuts

Descripció:

L’educador distribueix les targetes i els diu que durant 5 minuts han d’actuar, sense sorolls, com l’animal que els tocat en la targeta.

Quan creguen que han trobat la seua parella, s’agafen del braç i es posen en silenci al voltant del grup: no es pot dir quina parella d’animals és.

Un cop tots tenen la seua parella, cadascú diu quin animal estava representant i es verifica si ho han endevinat.

L’educador guia un procés per a que el grup analitze com es pot aplicar allò aprés a la seua vida.

Enfrontar-se a allò desconegut

Tanca els ulls.

Imagina’t que estàs a un bosc. Està obscur i bufa el vent. T’has perdut. Què sents en estos moments?

Observa el teu cos i les àrees que sentes en tensió. Experimenta-ho durant un minut.

Pausa.

Imagina’t que et trobes en un lloc per eixir d’eixe bosc obscur i fred. Sent com la tensió va desapareixent del teu cos. 

Anirà desapareixent a mesura que trobes un camí. Sent com la tensió va seny eliminada del teu cos.

Tu estàs relaxat. 

Tu estàs segur.

Et trobes còmode. 

Aparta la teua tensió

Tanca els ulls.

Imagina un color i una forma per la teua tensió o dolor. 

Pausa.

Ara canvia el color i la forma.

Pausa.

Aparta aquests dos últims elements fins que desapareguin de la teua ment. 

Visualització de colors

Tanca els ulls.

Imagina que el teu cos està ple de llums. Per exemple, un llum roig representa la tensió o el dolor i els llums blaus representen la relaxació.

Pausa.

Imagina’t que els llums canvien de roig al blau o bé del blau al roig i observa qualsevol sensació física que experimentes mentre tant.

Pausa.

Ara imagina’t que tots els llums del teu cos han adquirit un color blau i experimenta amb això una sensació de relaxació total.

Compartir és de tots

La prova de l'espongeta

Dilema del erizo

El dilema del erizo es una parábola escrita en 1851 por Arthur Schopenhauer en la obra Parerga und Paralipomena.

En un día muy helado, un grupo de erizos que se encuentran cerca sienten simultáneamente gran necesidad de calor. Para satisfacer su necesidad, buscan la proximidad corporal de los otros, pero mientras más se acercan, más dolor causan las púas del cuerpo del erizo vecino. Sin embargo, debido a que el alejarse va acompañado de la sensación de frío, se ven obligados a ir cambiando la distancia hasta que encuentran la separación óptima (la más soportable).

La idea que esta parábola quiere transmitir es que cuanto más cercana sea la relación entre dos seres, más probable será que se puedan hacer daño el uno al otro, al tiempo que, cuanto más lejana sea su relación, tanto más probable es que mueran de frío.

Fuente: Wikipedia

L’aire, l’aigua i la terra

Objectius específics:

1. Divertir-se
2. Riure's

Material:

No es necessita material.

Durada:

15 minuts, depèn del tamany del grup.

Descripció:

Els participants tenen que caminar lliurement per un espai asignat al so de la música. Quan l’educador diga “aire” tots deuen simular que van volant, pel que imitaran el vol del avions o dels ocells. Quan diga “aigua” deuran simular que naden. I quan diga “terra”, simularan que son cucs que s’arrastren. 

Una altra opció és fer tres grups amb tots els participants. Uns seran animals que viuen a l’aigua, altres que viuen a la terra i altres que volen. Quan l’educador diga qualsevol de les 3 paraules, uns tindran que fer una cosa o altra.

Els pollets

Objectius específics:

- Divertir-se

Material:

No es necessita material.

Durada:

10-15 minuts.

Descripció:

El grup deu situarse en cercle i tancar els ulls. No pot obrir-los fins que el joc no s’acabe. Apartir d’eixe moment tots els jugadors son pollets acabats de naixer que no poden vore i que busquen a la seua mare gallina. L’educador fara saber a un d’ells que es la gallina, de forma que la resta no s’entere.

Tots els pollets deuen caminar a cegues, aletejant com pollets que son, fins tocar un altre pollet. Quan dos jugadors es troben deuen piar per demostrar que son pollets. La gallina es diferencia perquè no pia. Per tant, quan algú no li conteste, deuen abraçar-se amb força a la gallina i continuar units amb ella. A partir d’eixe moment deuen permanéixer callats. Al final tots els pollets poden obrir els ulls, com es d’esperar, tots acaben abraçats i callats.

Drac

Objectius específics:

- Divertir-se

Material:

No es necessita material.

Durada:

10-15 minuts.

Descripció:

Totes les persones es situen en fila. Cada persona agafa la cintura del que davant amb les mans. Aleshores “el cap” (primera persona de la cua) del drac intentara tocar la “cua” (última persona de la cua). Mentre que el “cos” (tots els altres membres de la fila) ajuden a que la cua no siga tocada, sense que la persona perga el contacte amb qui te davant. Si hi ha més d’un drac, cadascun pot operar independentment.

Sargantana, sargantana

Objectius específics:

1. Psicomotricitat
2. Riure's

Material:

No es necesisita material

Durada:

10-15 minuts, depèn del tamany del grup.

Descripció:

Els jugadors de cada equip es situen en files agafats per la cintura. A la senyal de comença, els últims de cada equip han de posar-se al principi de la cua, arrestant-se entre les cames dels seus companys. Quan es posen en peu xillaran “ja” perquè surta el següent company, que es sempre el que queda l’últim.

Guanya l’equip que primer fa un recorregut determinat o qui acaba abans de que tots els seus membres passen per davall.

El director d’orquestra

Objectius específics:

Endevinar quin company es el director d’orquestra.

Material:

No es necessita material.

Durada:

10-15 minuts

Descripció:

Un jugador s’apartarà mentre els demes ho planegen. Aquests estaran asseguts. Aquests decidiran qui es el director de l’orquestra. El director, a ritme d’una cançó qualsevol anirà fent gestos com si tocarà un instrument, i anirà canviant. Els demes deuen seguir-lo, imitant els seus gestos. Es farà una senyal i el jugador que ha sigut apartat deurà descobrir qui es el director. Si ho encerta, el que feia de director serà el que es separa del grup per ser el nou concursant. El grup es tornarà a reunir per escollir el nou director.

Pilota en l’aire

Objectius específics:

Presentació dels participants

Aprendre el nom de tots/es

Material: 

Una pilota, disc o objecte similar.

Durada:

Depèn del tamany del grup.

Descripció:

Consisteix en llançar una pilota, disc o un altre objecte dient el nom d’una persona del grup que tindrà que recollir-la abans de que toqui el terra. El joc ha de desenvolupar-se de forma rapida. Els jugadors no poden entrar dins el cercle mentre no siguin anomenats. El joc continua fins que tots els jugadors han sigut anomenats.

Corro de noms

Objectius específics:

1. Presentació dels participants
2. Aprendre el nom de tots/es

Material: 

No es necessita material.

Durada:

Depèn del tamany del grup.

Descripció:

Es tracta de dir el teu nom a una senyal del educador. El joc ha de desenvolupar-se amb rapidesa. Tots i totes en cercle. L’educador en el centre de peu xillarà amb el braç estirat senyalant amb el dit. Cadascú diu el seu nom quan l’educador l’assenyala. L’educador/a pot girar espaiet, botant, canviant de costat, etc.

Aquest es el meu amic

Objectius específics:

Es tracta de que cada participant presenta el seu company a la resta del grup, convertint la presentació d’ “una cosa meua” a “una cosa nostra”.

Material: 

No es necessita material.

Durada:

depèn del tamany del grup.

Descripció:

Els participants es senten en cercle amb les mans juntes. Un comença presentant al seu company de l’esquerra amb la formula “aquest es el meu amic X”, quan diu el nom alça la mà del company en l’aire; es continua el joc fins que tots hagin sigut presentats.

Hi ha que procurar aconseguir que tots els participants es senten integrats i acceptats dins el grup. Es important que tots els companys sàpiguen el seu nom.